Jordi Rafart

Procés creatiu

A Florència, la Piazza della Signoria és el centre de l’univers. Del matí a la nit, vibra de gent, i ha estat així durant segles. En l’època d’Adrià, els romans ja entraven i sortien de les termes i de la bugaderia. I avui locals i turistes es passegen pel Palazzo Vecchio, i observen com s’alça allà majestuosa l’estàtua del Rapte de les Sabines, de Giambologna.

Just al costat, m’hi podeu trobar a mi, un parell de cops l’any, quan fan a Florència una prestigiosa fira de teixits. Hi vaig per seleccionar les teles amb què faré la nova col·lecció. Però també hi vaig perquè, allà, al cor de la Toscana, hi trobo la inspiració.

M’assec al capdamunt d’una escala, observant el Palazzo, i obro el bloc. Són els déus, és Itàlia o potser és el vent de la història, que a Florència bufa suau, però constant. No sé exactament què és, però allà hi ha alguna cosa que m’activa la creativitat, que fa que em floreixin les idees.

Torno de Florència amb les línies clares i els conceptes definits. I, a casa meva, a Igualada, comença la voràgine. Els patrons, les mostres, les peces. L’activitat bull, la casa es torna taller i, del taller, en surt la nova col·lecció.